Opinió

Si algú te por, deu ser el bosc

Ahir vaig tenir la sort d'escoltar en Josep-Maria Terricabras en una plaça del Casalet de Valldoreix plena de gom a gom. Bé, ell, en Lluc Cahís, la Mireia Ingla, els diputats Marc Sanglas i Roger Torrent, i la gran Anna Simó.

Dic que vaig tenir el plaer, especialment després dels dies que portem de campanya pel referèndum de l'1 d'octubre (la que fem nosaltres i la que ens fan jutges, el fiscal general Maza, o els crits de 'a por ellos' que ens dediquen alguns franquistes, que campen lliures en un Estat espanyol que es diu democràtic però dia a dia em demostra que no ho és tant). Després de les detencions d'alts càrrecs i treballadors del govern per col·laborar en un referèndum que emana d'unes lleis del Parlament de Catalunya, perfectament legals i emparades en la legislació internacional, (a la qual l'Estat espanyol deu obediència). Després que, fins i tot, els sindicats CCOO i UGT sortissin al carrer defensant les institucions catalanes. Com dic, ahir vaig tindré la sort d'escoltar en Terricabras.

Ens recordava que, quan un va sol de nit per la foscor del bosc pot tenir por, però que si hi van uns deu ja no tenen tanta por, que si n'hi van cent és que deuen estar fent una festa, i si n'hi van molts més, qui té por és el bosc.

D'aquesta manera ens feia entendre que, per molt que ordenin precintar col·legis a Valldoreix, Sant Cugat o a on sigui, per molt que ens intentin requisar material, per molt que el fiscal general Maza, alguns jutges i la Guàrdia Civil ens vulguin plantejar una realitat en color sèpia, aquest diumenge farem una massiva, alegre i pacífica festa davant i dins dels col·legis electorals durant tot el dia, i votarem. Perquè si algú ha de tenir por, és el bosc.

Columna publicada originalment a Cugat.cat